Calella de Palafrugell i les havaneres celebren 50 anys “En-cantats”. Un cinquantenari carregat d’actes que anirem descobrint mes a mes, però avui permeteu-me que parli del cap de setmana de “La Cantada”. 50 Cantada d’Havaneres Calella de Palafrugell una fita històrica.
La commemoració del mig segle d’història no s’ha fet només amb havaneres, sinó que Calella va promoure un festival de musiques amb artistes molt importants del nostre país com Judit Neddermann, Unión Habanera, Sanjosex, Sara Pi, Eduard Gener, entre altres, per apropar gent d’altres estil i edats. Espero que almenys en tinguessin bon resultat.
Per la meva part, em vaig limitar a escoltar havaneres que és el que m’agrada i el que m’hagués agradat fer al llarg de tot el cap de setmana amb quantitat de la que hi havia.
Tot i això varem tenir tres grups d’havaneres, Arjau (dijous al Palau Robert de Barcelona), Les Anxovetes (divendres a Calella) i Els Cremats (dissabte a Calella).
Tot i conèixer certs aspectes dels esdeveniments que no anàvem amb la meva manera de veure el cap de setmana del Cinquantenari, anava molt entusiasmat, com ja acostuma ser habitual.
Esperava una nit de sorpreses, emocions, il•lusions i amors que fessin que tots i cadascun de nosaltres ens “re-enamoréssim” més si escau, de l’havanera i el cant de taverna.
Em resulta fàcil quan m’ofereixen concerts de la Sílvia Pérez Cruz, Port-Bo, Peix Fregit, Bergantí, Arjau, Anxovetes, Cremats, Havàname o Xicranda, però potser hi hagués afegit al llarg del cap de setmana, algun concert de la Neus Mar, L’Empordanet, Boira, L’Espingari o Son de l’Havana per citar-ne alguns i pel fet que cadascun d’ells aporten una manera diferent d’interpretar havaneres. Cadascun amb el seu estil, fet que habitualment provoca que si no es un, és l’altre, però algun t’acaba agradant, doncs per sort, dintre de l’havanera, també podem estriar quin estil ens agrada més, quasi com a la cuina.
I parlant de cuines, vull felicitar a la persona que va plantejar l’opció que el prestigiós cuiner català Joan Roca crees un plat per aquesta edició i poguéssim barrejar, la música amb la gastronomia, de tal manera que tornàvem als orígens, on havent fet un bon àpat, s’acabaven cantant quatre.
El cuiner Joan Roca, va crear “l’havanera“, una tapa en forma de “cubano” que uneix el seitó i la anxova i estan embolicats amb una fina làmina de porc i un altre de pa i s’acompanyen amb unes emulsions de tomata, julivert i allioli. Jo que l’he tastat us dic que és una delícia.
També s’ha creat el gelat amb gust de Cremat on hi ha col•laborat el gelater Palafrugellenc Jordi Domingo.
El cap de setmana de Les Havaneres el vaig intentar gaudir com mai, i el mateix divendres varem assistir tota la família al concert que feien Les Anxovetes a la platja de Port Pelegrí.
Un concert proper, dels autèntics, asseguts a la sorra i arran de mar tot escoltant dolces melodies que ens acompanyaven mentre gaudíem de les veus, l’entorn i el magnífic paratge on ens trobàvem.
La platja no es va omplir però hi va haver prou gent com per estar satisfets del resultat.
Les Anxovetes ens varen interpretar peces com «Salió de Jamaica» (en desconec l’autor), «Tornaré» (G Riera, J.L. Ortega Monasterio), «Mare vull ser pescador» (A. Vilas), «Lola la tavernera» (C. Casanovas – J.Bastons) entre moltes altres.
Dolces veus femenines acompanyades per guitarra (Xicu Rovira) i contrabaix (Xevi Pascual) que ens fan entendre l’havanera d’una manera molt diferent al que habitualment estem habituats, tot i en els últims anys, proliferen grups com Neus Mar o Havàname que també el formen veus femenines.
Arribava dissabte, el dia de La Cantada i com ja és habitual, vaig anar aviat per poder gaudir de cada moment i cada instant dels prolegòmens.
El proves de so varen anar molt bé, em va permetre establir les primeres converses amb els grups i poder aprendre si escau un xic més d’aquest mon.
També em varen convidar a fer una passeig pels carrers de Calella acompanyant al grup Port-Bo que feia un reportatge per una televisió Alemanya. Era un programa que parla de viatges i concretament en aquest capítol parlaran de la Costa Brava. Aprofitant que Les Havaneres passen per Calella, s’hi varen deixar caure. Casualment varen anar a parar al grup Port-Bo, desconeixien quin grup els podia acompanyar, i crec que varen anar a parar a un dels millors per aquests casos.
La gent de Calella els saludava a cada cantonada, s’aturava un, l’altre i el de mes enllà. I ara aquí en canto una, allà te’n canto un altre, broma per aquí, floreta per allà i com qui no vol la cosa, varem anar a parar a uns dels balcons de Calella, on semblava que el mon queda aturat, i llavors, un cop més els Port-Bo cantaven un altre peça.
Els càmeres paraven bojos per treure bons plànols, mentre el que enregistrava l’àudio, anava posant la perxa per allà on podia. La Caroline “la manager” m’anava preguntant els ets i uts del grup, de la cantada i de Calella. Tot plegat una bona experiència per recordar, gràcies Carles.
Des del balconet de Calella, vaig veure com la Sílvia entrava al Port-Bo per realitzar les seves proves de so. En aquell moment, un cop més, el cor em bategava amb més força que mai per retrobar-me amb la Sílvia en aquest paratge tant especial, un dia senyalat i on no calen paraules per expressar-nos el nostre afecte.
Tot i això, una abraçada corprenedora, dos petons enèrgics i una transferència fora de lo normal d’energia que em van captivar un cop més.
Potser per aquest motiu, penso que vaig fer les millors fotografies que he fet mai de Calella, de La Cantada e inclús de la Sílvia i el fabulós guitarrista que l’acompanyava, en Mario Mas.
I parlant de guitarres…..
Les persones es troben, i penso que amb en Mario Mas, ha estat un clar exemple. És un dels millors guitarristes que he escoltat i vist a la meva vida. Després d’escoltar-lo en diverses ocasions i en diversos treballs, havia pensat la manera d’arribar a ell, però el meu respecte pels artistes i la seva vida personal, acostuma a ser una barrera difícil de franquejar per mi, però érem a Calella i valia molt la pena trencar aquestes barreres. El talent que té és tan gran que a la mínima que vaig poder m’hi vaig acostar per xerrar una estona amb ell, i us diré que no solament musicalment és extraordinari, probablement com a persona, encara és millor.
Amb les proves de so a la butxaca, va arribar la família, i plegats varem anar a gaudir un xic de “la prèvia” a La Cantada, tenia el temps just per escoltar-los una mica i fer un mos d’un bon entrepà que portàvem de casa.
Altres anys, “La prèvia” era el punt de trobada de cantaires, seguidors i públic en general. Allà ens retrobàvem habitualment després de llargs hiverns on l’únic lloc que ens veiem eren a les tavernes de Calella quan existien. Ens carreguem tot el patrimoni cultural a marxes forçades, ara ja no queda ni Can Batlle, quina desgracia.
El lloc estriat era la Platja del Canadell, on hi havia molta gent asseguda a la sorra i pendents de l’actuació de “Els Cremats”. Quan hi vaig arribar van interpretar «El camisón de Pepa», «Habaneras de la Habana», «Si vens» (dels Ja t’ho diré) «Qué volen aquesta gent» (Maria del Mar Bonet), entre altres peces.
Els nervis ja s’apoderaven de la meva panxa i sense pensar-ho gaire, ens varem dirigir cap a la platja del Port-Bo per poder accedir al recinte del concert, agafar un bon lloc i gaudir, gaudir i gaudir.
Els organitzadors han fet que La Cantada es pugui seguir des de llocs molt diversos i des de moltes parts del territori. Disposaven de pantalles gegants a la Platja del Canadell, Port Pelegrí, Llafranc, Palafrugell, Puigcerdà, Tortosa, Lleida i Sant Feliu de Llobregat.
Tot és a punt, la 50 Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell es a punt de començar i enguany, els grup que hi formaran part son:
– Port-Bo.
– Bergantí.
– Peix Fregit.
– Sílvia Pérez Cruz.
Els presentadors de La Cantada eren Ivana Miño, una reconeguda actriu catalana de cinema, teatre i televisió i el reconegut periodista Palamosí Francesc “Xicu” Sánchez Carcassés.
En Xicu, tirant de veterania, experiència en el camp de Les havaneres i el seu saber estar damunt dels escenaris va conduir la cantada de manera magistral en tot moment. Sense cap mena de dubtes, i amb tot el respecte, afecte i carinyo per aquells que també han trepitjat aquest fabulós escenari com l’Albert Niell i en David Galceran– penso que ha estat la millor elecció de tots els que hi podien haver.
Aquesta cinquantena cantada, ha estat per mi de les millors a les que he assistit per la tria de peces, la interpretació dels grups i com no, la companyia durant i desprès de la Cantada.
Val a dir que tant els grups escollits per aquesta cantada com les peces a interpretar, ha estat mesurat amb un recer molt precís. Per una banda hi participaven els grups que més cops havien trepitjat aquest escenari. Port-Bo, grup fundador de la cantada, ha participat en totes les cantades excepte l’any 2012 (46ena) que ho va fer al dia següent amb la Nina presentant l’espectacle “A prop del Mar“, Peix Fregit amb 34 i Bergantí amb 11 (anteriorment La barretina).
Per altre banda, la tria de peces s’ha fet de la mateixa manera, escollint entre les peces mes interpretades al llarg d’aquests mig segle d’havaneres i cançons de taverna.
El primer grup en pujar a l’escenari va ser Port-Bo, i fent valdre el caràcter de “veteranos” de la cantada, durant la seva interpretació varen fer partícip al públic en quasi totes les peces.
La tria de peces va ser:
– Al pirata Joan Torrelles (C. Casanovas – J. Burjachs).
– La caña dulce (En desconec l’autor).
– Lola la tavernera (C. Casanovas – J. Bastons).
– Allá en La Habana (En desconec l’autor).
– La gavina (Frederic Sirés).
El segon grup en pujar, va ser Bergantí, el grup de Malgrat de Mar amb més de 30 anys d’experiència i podent presumir de ser dels únics grups que es manté intacte des dels seus inicis, ens varen interpretar:
– La barca xica (R. Llop – J.M. Roglan).
– Salió de Jamaica (En desconec l’autor).
– El llop de mar (Ramon Carreras).
– La Paloma (S. Yradier).
– Tamariu (N. Oliver – J. Bastons).
El tercer grup va ser Peix Fregit, i va dedicar la seva actuació a un component que recentment ens ha deixat, en Pere Bahí (Peix Fregit durant els anys 1981 al 1987). Un cop més el grup Palafrugellenc va fer valdre el salanc que el caracteritza i la qualitat indiscutible de les seves veus i instruments per endolçar la nit i oferir-nos:
– Mi madre fue una mulata (En desconec l’autor).
– Ulls verds (J. M. Servià – R. Viladesau).
– Negrito congo (En desconec l’autor).
– Cubanita preciosa (En desconec l’autor).
– Mariner de terra endins (N. OIiver – J. Bastons).
En acabar, es va demanar la presencia dels tres grups per interpretar la peça ha creat especialment el tàndem Casanovas-Bastons per l’ocasió titulat “Salanc de Calella”. Que diu…
El salanc de Calella (C. Casanovas – J. Bastons).
Cantàvem a la taverna, entre fum i gots de vi,
i entre notes, acords i gresca, s’endevinava lo teu encís.
Un llibre fou la guspira,
nostàlgic cant mariner,
joiosa nit d’havaneres
del teu salanc en som presoners.
Les voltes, velles guardianes geloses i ufanes
vetllant el teu cant.
Les barques, faran sentinella
guarnint sota estrelles
tot el teu encant
Gloriosos cantaires et feren bressol,
amb veus delicades, banyades d’alcohol
Calella, cinquanta trobades, cinquanta cantades
t’han fet la més gran.
Calella, bressol del salanc.
La darrera en pujar a l’escenari va ser Silvia Pérez Cruz, que acompanyada per en Mario Mas en va regalar unes magnifiques interpretacions. Ha estat la tercera ocasió en que ens ha visitat, i li prenc la paraula quan va dir que “Casa només hi ha una”, doncs a casa sempre serà rebuda amb els braços ben oberts. Us he de reconèixer que durant la interpretació de “Vestida de nit” em vaig emocionar de tal manera que quasi no podia parar. Menys mal que la peça te una durada considerable i poc a poc em vaig anar refent. Les seves interpretacions varen ser:
– Temps perdut (G. Cruz – C. Pérez).
– Alfonsina y el mar (F. Luna – A. Ramirez).
– El seductor (En desconec l’autor).
– Habaneras de Cádiz (A. Burgos – C. Cano).
– Vestida de nit (G. Cruz – C. Pérez).
I per finalitzar la cantada tots els grups participants varen interpretar La bella Lola i El meu avi (J.L. Ortega Monasterio).
Un cop acaba La Cantada, es el torn de passejar per Calella i buscar un bon lloc per refrescar la gola i poder participar en els “Concerts de prop“. Aquest any a part dels grups que participen en la cantada, també s’ha demanat la participació a dos grups més, Havàname i Xicranda.
Aquest dos, estaven situats a dos punts estratègics de Calella per anar rebent a tota la gent que sortia de les platges i posteriorment es van dirigir a dos locals de Calella per continuar amb la seva actuació.
Port-Bo va estar a Ca la Raquel, Peix Fregit a Calau, Bergantí a Can Palet, Havàname a La gavina, Els cuarentunos a Les Voltes, Els Cremats a l’hotel Sant Roc i Xicranda va substituir als Bergantí a Can Palet un cop aquests havien fet la seva actuació.
Aquest any vaig tenir la gran sort de tenir temps per assistir a quasi tots els concerts que es feien a excepció de “Els Cremats” que estaven a l’hotel i em quedava molt amunt i les cames ja no responien.
Vaig gaudir de tot, amb tot i tothom, però el lloc que vaig escollir per deixar la càmera i descansar una estona va ser al Restaurant La Gavina, on hi actuaven les Havàname. Un grup de tres dones cubanes (Alelí Vázquez, Yanet Escobar i Laura Flores) acompanyades per el guitarrista Alex Fong “Xino” que feia les delícies dels assistents.
Aquest grup ens va apropar a l’havanera cubana, però de tant en tant, interpretaven precioses havaneres i valset de la nostra terra que varen acabar de delectar al públic. Sentir cantar “Malalt d’amor, El Capità, A cau d’orella, Barquejant, per tres noies castellano parlants, cubanes de socarrell i amb la qualitat en que elles ho van fer, no té preu. Bé, si que el té per les nostres oïdes, sentiments i emocions, doncs no paro d’actualitzar l’agenda de les cantades per veure a on les puc anar a veure de nou.
Allà semblava que acabàvem tots, doncs quan ja em disposava a marxar, per les escales que donaven accés al restaurant entrava el tercetu calellenc dels Port-Bo, ara sí que la tenim liada.
Com era d’esperar, varen seure en una taula, varen demanar tres copes de cervesa, i varen començar a gaudir de les interpretacions de les Havàname. Però clar, quiets no podien estar, i calladets menys. Les cançons els hi resultaven familiars, i crec que deu ser quasi impossible no deixar-se portar per acompanyar-les cantant.
A la segona peça, en Carles ja xiuxiuejava per sota el bigoti, en Mineu escoltava atentament, i en Pep gronxava el cos al compàs.
I a la tercera, s’aixeca la Laura Flores del seu lloc i va a parar al costat d’en Carles (parella de veus baixes) i varen començar a cantar «barquejant» amb una empastada amb els Port-Bo com si hi haguessin fet tota la vida. Val a dir que Laura Flores era component de Gema 4 i elles, l’any 2002 varen enregistrar un treball discogràfic amb els Port-Bo anomenat “De l’havana a l’empordà“. Us afegiré a la secció de videos algunes gravacions cedides per Albert Marzo al qual li agraeixo de tot cor, doncs son un fidel reflex del que us acabo d’explicar.
El bolero d’en Lucho Gatica ja no tenia valor a les hores que estàvem, probablement, podia més el cor que el cap, i varen decidir, acabar la vetllada amb «los palmares de Cuba» una delícia quan es interpretada per les Havàname i pels Port-Bo.
Mentre baixava les escales del Restaurant La Gavina, no em vaig poder estar d’anar a fer la penúltima a Les Voltes i poder gaudir encara que fos durant un curt espai de temps dels Curatentunos, obligada visitar per acabar de fer la festa més grossa.
Va ser una nit màgica, digne de les grans ocasions, i que quedarà gravada en la meva memòria durant molt de temps.
Un cop més i per acabar, vull donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que la cantada arribés fins aquest punt i encoratjo als que ara hi continuen treballant per que perduri en els anys i puguem arribar a celebracions que ja nosaltres no veurem.
A tot l’equip de l’Ipep sou fantàstiques, feu una tasca molt complicada de manera molt i molt senzilla.
I com no, a Francesc Sànchez Carcassés per la valuosa tasca que fa en bé del gènere i la cantada. Felicitats amic, ets un crack.
Us deixo l’album de fotografies de la 50 Cantada d’haveneres de Calella de Palafrugell. El podeu veure a la mateixa web, o bé clickeu hi accediu a la própia pàgina. Gaudiu-ne! (Enjoy!)
Companys, amics, havanerus, aquí ho deixo, la vetllada ha estat senzillament màgica, l’any vinent hi tornarem si res ni ningú ens ho impedeix.
I com ja sabeu els veteranus, per aquestes dates estem d’aniversari, i el bloc celebra 8 anys!
Si en voleu més, ens veiem el proper dissabte 9 de Juliol a Platja d’Aro a la XXIV Cantada d’havaneres i cançó de Taverna.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.