Crònica de la 51 Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell

Ja hem passat l’hivern, tornem havent carregat les màximes forces possibles i havent omplert el sac dels bons desitjos per aquesta nova temporada que engega, com no, amb la Cantada de Calella i la meva particular “Crònica de la 51 Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell” El trepidos ritme de cantades s’accelera a partir del mes de juny, però no és fins al mes de Juliol que aquestes agafant una velocitat contant considerable i “in crescendo”.

Enguany la 51º Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell presentava forces novetats.

Quant als grups:

– Tres dels quatre grups participants, estaven entre les franges dels trenta als quaranta anys, per tant, els considero grups joves i m’agrada veure que per darrere dels actuals grups punters, hi ha un jovent trepitjant-los els talons i que apunten maneres….

– Dos dels quatre grups participants, son relativament nous dintre del circuit haveneru.

– Els quatre grups presentaven propostes i estils molt i molt diferents entre ells.

– Cap de les formacions presenta el format “Ortega Monasterio” el qual el caracteritzo per portar acordió entre els seus instruments.

Quant a peces:

– Calia escollir una havanera de nova creació. Aquest fet, ens ajuda a fomentar la nova creació de peces i l’actualització de repertori.

– No hi podien haver faristols dalt de l’escenari. Això ajuda a demostrar al públic que som professionals, que s’han estudiat i treballat les peces com fan la gran majoria de grups musicals als diversos concerts que ofereixen arreu.

Ara bé, hi ha coses que no han canviat.

-S’han d’escollir quatre havaneres i una peça de lliure elecció sempre i quan aquesta estigui molt relacionada amb l’havanera i el cant de taverna.

Aquí és potser on entra l’ambigüitat i les interpretacions del que s’entén per cant de taverna, doncs hi ha la posició més arrelada a Calella que entenen com a Cant de Taverna aquelles peces que cantaven els avantpassats relacionades amb l’època i on s’hi trobaven valsets, ranxeres, boleros, tangos, masurques, polques, etc…. I allargant una mica, també ho entenen com les peces que mes freqüentment s’han interpretat pels cantaires del gènere (només cal escoltar gravacions casolanes del que llavors eren cantades de taverna, on s’interpreten gran quantitat de peces de la Maria Dolores Pradera, José Alfredo Jiménez, Pedro Infante o Vicente Fernandez …..

I ara també trobem la versió que diu que si els avantpassats entenien el Cant de Taverna com aquelles peces que en aquell moment s’interpretaven per la majoria de la societat o eren les mes escoltades, es a dir, el que avui diríem un “hit”, aquesta posició defensa que un Cant de taverna d’avui podria ser interpretar les cançons que avui més s’escolten o bé aquelles en que el grup hi té predilecció per l’autor o grup intèrpret. D’aquí que ens trobem peces d’en Sabina, Serrat, Calamaro, etc….. però potser un dia ens apareixen cantant “El tractor amarillo”, “La bicicleta” o fins i tot “El despacito” d’en Fonsi Nieto i Erika Ender i no ho podrem aturar perquè no tenim definit el que entenem com a Cant de Taverna.

Jo vaig quedar força content de la cantada, com he dit, els grups participants m’agraden molt, el que trobo que no va ser prou encertada va ser la tria de peces.

El primer grup en posar els peus a l’escenari va ser Neus Mar i ens va interpretar:

– Mar trencat (Neus Mar i Emilio Sànchez) Havanera

– El pensament (Narcisa Oliver – Josep Bastons). Havanera

– Espera’m en el bar (Antoni Mas). Tango

– Jo sé una havanera (Carles Casanovas – ). Valset-Havanera

– Viajera (Francisco de Val) Havanera

Una actuació difícil, trencar el gel de Calella no és gens fàcil, però un cop més la Neus va saber estar dalt de l’escenari, amb un posat molt i molt distés, amb una qualitat indiscutible i un nivell musical a l’alçada dels mes grans del país.

El repertori va ser, junt amb el de Port-Bo, el mes encertat de la nit, tot i que jo el tango, l’hagués guardat per un altre ocasió, doncs al afegir “Jo sé una havanera” que no és una havanera al cent per cent, sino que és una havanera-valset, trobo que calia ser curós i respectar el ritme d’havanera en quatre de les cinc peces, però aquest detall no és culpa del grup qui ha de corregir-lo.

El segon grup en posar els peus a l’escenari va ser Port-Bo, amb en Pep Nadal força adaptat al grup després d’una primera temporada força complicada quant a aprenentatge. El grup va interpretar:

– Adiós mi península hermosa. (En desconeixem l’autor). Havanera

– La vil·la del peix fregit (Indira Ferrer – Antoni Mas). Havanera

– El café de l’Havana (Carles Casanovas – Antoni Mas). Havanera

– Golondrinas Yucatecas (Ricardo Palmerín) Havanera

– Totes ses deixades son perdudes (Carles Casanovas – Josep Bastons). Vals

Els “veteranus” de la nit van deixar empenta sòlida dalt de l’escenari, tres veus que treballen tot l’any, a l’hivern amb assaig i a l’estiu amb escenaris, i aquests seran els que acabaran d’ajustar les petites diferencies que encara es poden apreciar en quant a empast de veus.

El repertori escollit va ser el que més es va ajustar a la normativa descrita per l’organització, doncs en cap de les cançons es van sortir del que entenem per Havanera i cançó de taverna.

El tercer grup, Les Anxovetes. Les “Prêt-à-porter” de l’havanera, joves, musicals i amb moltes ganes de passar-ho bé i fer gaudir al públic que les acompanya. La tria de peces que van escollir van ser:

– Mariner de terra endins (Narcisa Oliver – Josep Bastons) Havanera.

– El capità (Carles Casanovas – Antoni Mas). Havanera.

– El canó de Palamós (Jose Luis Ortega Monasterio) Marxa Marinera.

– La mare del mar (tona Gafarot) havanera.

– Salió de Jamaica (En desconeixem l’autor) havanera.

És un grup de recent creació i per la cantada d’havaneres fan anys. Engany és el cinquè aniversari. Un grup novell que ha demostrat en molt poc temps, una qualitat vocal i instrumental indiscutible i s’han guanyat un mes que merescut lloc entre els grans i per tant, per estar a la Cantada de Calella. Una actuació molt i molt bona, amb una afinació que a mi particularment m’agrada molt, amb una jocs de veus d’autèntics àngels, i un acompanyament musical molt i molt acurat.

Ara parlem del repertori escollit per l’esdeveniment. Una de les característiques del grup és el que definim com estil. Les Anxovetes tenen estil propi, interpreten les seves peces de manera única, i quan escoltes les peces ja saps de qui és l’arranjament. I aquí entrem en una petita discrepància entre alguns dels entesos. Si a una havanera li canvies el ritme, deixa de ser havanera per ser un bolero, una rumba, etc…. doncs en algunes de les peces interpretades es pot observar, com una peça que ha estat creada a ritme d’havanera, elles l’han accelerat i aquesta passa a ser una rumbeta com es el cas del “Salió de Jamaica”. Per tant, haurien interpretat tres havaneres i dues que no son havaneres, però ja dic que això potser es filar molt prim, però ja em coneixeu…..

El quart grup, Els Cremats, “Les Enfants Terribles” de l’havanera, un grup que ja coneixem prou doncs fa més de vint anys que volta pels escenaris del País. Em va agradar que tornessin a ser els escollits per pujar a l’escenari de Calella, però com sovint ens passa tot i el nostre bon enteniment, no compartim ni entenem el cant de taverna i l’havanera de la mateixa manera.

Les peces escollides varen ser:

– El Temporal (Bepes – Enric Ferrer).

– Allá en La Habana (En desconeixem l’autor). Havanera

– Niña bonita (Xevi Juanals) Rumba.

– Lluny de ma terra. (Mossen Cinto Verdaguer – Josep Bastons) Havanera.

– Habanera embrujada (Manuel Gonzalez) Havanera.

Tot just varen començar a cantar, el cel va dir la seva, portava tot el dia amenaçant i quan semblava que salvàvem la cantada, va voler ser protagonista, però no ho va acabar d’aconseguir. Els protagonistes van ser el sextet de Palafrugell, que sense canviar gaire la cara, van continuar cantant tot i l’important xàfec que va caure durant tres de les cinc cançons que ens varen interpretar. Us ho destaco per que no es gens fàcil estar dalt d’un escenari, concentrat, donant-ho tot, i per contra saber que t’estàs jugant una enrampada entre l’aigua i la quantitat d’endolls i cables d’electricitat que volen en aquell escenari. Gràcies Cremats, els teniu ben posats!.

Quant al repertori, trobo que tres de les peces El Temporal, Niña bonita i Habanera embrujada no son havaneres com a tal i per tant surten de la normativa marcada. A la manera de fer de Els Cremats potser sí, doncs per ells agafan l’havanera i la barregen amb una rumba, una cumbia o un son, però perdoneu….. deixa de ser havanera. 

Qualsevol de les tres peces jo la posaria dintre de les peces relacionades amb l’havanera i d’interpretació lliure, però per la manera en que la van presentar, entenc que la peça lliure escollida va ser “Niña bonita” d’en Juanals, doncs la presenten com una rumba, però la resta, a la tornada també poden ser considerades rumbes o sons cubans….

Clar que si partim de la base que ells defensen que no se senten responsables de preservar l’havanera (“això ja ho han fet altres durant 50 anys”), i que no en tenen cap ganes de fer-ho, ells ho interpreten a la seva manera. Sota aquest pensament o paraigues, és on més ens allunyem, doncs entre tots hem de preservar l’havanera, mantenir-la, divulgar-la, mimar-la i com no, evolucionar-la, però sempre amb curositat, rigor i molt de sentit comú. 

Un cop acabada l’interpretació dels quatre grups, era hora dels cants comuns, i semblarà una tonteria, però potser és el moment de més audiència de la televisió, i és el moment en que crec més es va fallar en aquesta ocasió.

Semblarà una tonteria, potser ho és, però enguany, La bella Lola no va lluir com cal dalt de l’escenari doncs aquesta peça comença “Después de un año de no ver tierra” i aquest any no va quedar clar, entrebancada i sense lideratge, fins la segona estrofa no es van unir les veus.

Volia abstenir-me de valorar els presentadors, però no em puc aguantar. Penseu, que m’entre escric aquests paràgrafs, de fons tinc posada per TV3 a la carta la cantada, i quan intervenen els presentadors, a vegades, paro d’escriure, i em fixo en les imatges per veure si és cert el que acabo d’escoltar….. trobo que enguany, no han estat a l’alçada d’altres anys, de tots els components que fan que una cantada sigui excel·lent, aquest és el que ha fet que la nota no sigui màxima, acompanyada com ja he dit, del repertori general de la cantada. He de dir per tant, que he trobat molt a faltar a Francesc Sánchez Carcassés, Albert Niell, David Galceran, Espartac Peran, dalt de l’escenari, doncs entre altre cosa, aquests saben de que parlen, entenen d’havaneres, i no els hi cal llegir fil per randa tot el que marca el guió…. “i amb el meu avi continuem”…..

Després de La Cantada toca baixar de l’escenari, que no vol dir, deixar de cantar i gaudir del gènere. Aquell moment és quan grups i seguidors s’agermanen, i es quan l’havanera recupera la seva essència i torna al lloc d’on va sortir a casa nostra, a les tavernes. Diversos locals de la vil·la es possen d’acord amb els grups per continuar cantant-ne quatre, que a vegades son cinc, sis, o les que vinguin….ja no recordo a quina hora deixavem Calella, tot i que varem fer força bondat.

Us deixo el recull d’imatges de La Cantada i el que va venir després…..

Salut, força i Havaneres a dojo!.

© Toni Foixench