No em feu cas, he escrit en veu alta….
Que estrany se’m fa aquesta temporada. Amb l’inmediatesa dels meus actes vers les cantades, aquest any m’ha obligat a planificar tots i cadascun dels moviments que feia, i com us podeu imaginar, he acabat anant a veure els que sé que no em fallaran, quina sort…
ADN Arjau i ADN Havaneru
Parlant dels que no em fallaran….
Segurament sóc jo, i és el meu punt de vista i d’oida que el tinc esbiaixat i potser, fins i tot, espatllat, però em sembla que aquest any, son pocs els grups que han fet deures durant l’hivern. Hem de seguir així gaire temps?
Gràcies a la Maria José -a la que li admiro molt la tasca que fa i li agraeixo cada cop que ens trobem-, veig i escolto moltes interpretacions i grups. No sé si dir que és un sort, i si tots els grups escolten amb una oida semblants a les meva, suposo que orelles si que s’assemblen, però l’oïda… entenc que no.
Us he de dir que a vegades penso en descarregar-me els vídeos i penjar una secció titolada “El que no s’hauria permetre dalt d’un escenari”.
A l’entrada de certes cantades podrien oferir mascareta, gel, coixí cervical i taps per les oïdes.
Per posar un exemple, la “XXXI ANIVERSARI DE LA NIT DE L’HAVANERA” a les fonts de Montjuïc.
Ja em va sobtar veure el cartell amb la participació del grup “L’Ampordanet”, i per aquest motiu vaig escriure per tal que modifiquessin el nom del grup a “L’Empordanet”, fiquessin accent al nom d’en Càstor i si els hi anava bé, mencionessin que la fotografia és de la meva autoria.
Si teniu ocasió, no us recomano que veieu els vídeos, no sigui cas que em doneu la raó i aquest escrit tingui més criteri i m’ho cregui…
Els grups els jutgeu vosaltres mateixos, jo em quedo amb el Palafrugell i el de Premià…
Per cert, com pot ser que en una mateixa cantada dos grups interpretin la mateixa cançó? Però que penseu que el públic és ruc? o penseu que volem escoltar dues versions per que ens encanta la peça… No és el primer cop que em passa, ni el primer que poso el crit al cel i invoco a tots els sants i santes (fins i tot les de Jericó, Ramón B.)….
Ja paro que sinó no trobaré l’aturador….
Reflexiono i penso, però si tu no ets ningú ni tens cap criteri per jutjar aquests grups…. i clar, acabo per ometre el vídeo, renegar dos o tres vegades (recordar-me de les de Jericó) i buscar un altre grup que em posi la pell de gallina i em provoqui aquella trempera que tan sols aconsegueixo en “cantades” ocasions.
Pel que veig, i per les vegades que em fan trempar els grups, hauré d’acabar visitant un d’aquells metges especialitzats per treballar l’impotència, tot i que crec, que no té soluciono, ni jo ni ells.
Per sort, com he dit, he pogut veure i escoltar en varies ocasions els grups que sí que valen la pena -sempre sota el meu esbiaixat criteri- Arjau, Barca de Mitjana, Boira, Neus Mar, Peix Fregit, Port-Bo i Xató… I vull aprofitar per agrair-los aquests deliciosos que ens heu fet viure aquest estiu.
El fet de reservar entrada, cita prèvia, mascareta, gel i distància de seguretat ha fet molt difícil poder voltar per aquests mons de deu per gaudir de l’havanera i el cant de taverna, però cal donar gràcies que s’ha pogut fer i que hi ha hagut valents i valentes que han programat Havaneres per les Festes Majors dels pobles.
Ara només cal que afinin el punt de tria per poder regalar als vilatans cantades de categoria, i si saben que no ho poden/volen fer, ja sabeu la meva recomanació: Mascareta, gel, coixí cervical i taps per les oïdes…
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
© Toni Foixench